El dijous 24 de maig, amb la moderació de l’arquitecte Joan Rogés, a l’edifici del COAC de plaça Nova, els arquitectes Manel Sangenís, Fidel Vázquez, Jordi Henrich i David Juárez i el sociòleg Jaume López debatran sobre les funcions i la creació d’espai públic en períodes de crisi.

El debat es desenvoluparà al voltant del paper de l’espai públic i de l’arquitecte en la seva definició; possibles noves formes d’intervenir i invertir en l’espai públic i la millora de la participació ciutadana.

L’Adrià Calvo participarà a la fila zero aportant la visió a partir de les realitzaicions fetes desde el despatx professional i lesexperiències del programma internacional acces_sos.

Aquesta setmana s’ha presentat un nou concurs per GISA, una de les poques entitas públiques que al nostre país encara convoquen concursos, res a veure amb el ritme de només fa dos anys (2010) quan ja portàvem tres anys de crisi.

161 equips d’arquitectes s’han presentat, pocs comparats amb els 191 que es van presentar fa unes setmanes per l’escola Marta Mata.

161 equips, que han passat el tall de tenir un currículum suficient, que disposen d’equip humà i una xarxa de colaboradors com per executar el contracte amb garanties, seguint un estricte sistema de gestió de la qualitat, en els terminis establerts per l’entitat contractant.

Les diferències de les ofertes son mínimes.

I d’entre aquests 161 equips, s’ha d’escollir un de sol per la realització del contracte. Contracte que per alguns equips pot significar sobreviure un any més en el negoci o tancar per sempre.

És com entrar en temps de sequera a uns grans magatzems, arribar al lineal de les “Coca-Colas” i haver d’ecollir una única ampolla entre 161 marques de beguda refrescant, ensucrada i gasificada, que totes elles compleixen amb tots els requisits necessàris per calmar-te la sed.

Difícil decisió!

Una vez inagurada y habitada, nos hemos acercado a hablar con los vecinos y ver que tal funciona la calle.

Aunque al principio parecia imposible de asumir, ahora tienen suficiente con 5 plazas de aparcamiento y valoran el hecho de haber reconquistado el espacio público para caminar, hablar, sentarse….

Los bancos, según nos cuentan, los utilizan los niños par jugar a la “Peste alta”. Los coches circulan con cuidado. Los arboles empiezan a dar sombra al brotar las hojas.

La vorera comença a ser habitada per jardineres que seran bancs, arbres que donaran ombra, i baranes que acompanyaran el recorregut.

Encetem el tram final de les obres del carrer Dom Bosco de Terrassa. Lluny de la gestió dels conflictes que s’acumulen a darrera hora, ens motiva no perdre l’objectiu per al qual hem definit aquest projecte: apropar l’espai urbà al ciutadà, permetre que aquest sigui viscut

S’ha obert al trànsit el carrer Llobregat de Malgrat de Mar.

Realitzat a partir del projecte de millora de l’accessibilitat del Barri del Castell, hem intentat difuminat al màxim la separació entre cotxes i vianants per crear una zona 10km/h.

El paviment continu de color tabac unifiquen l’espai. La disposició del mobiliari trenca la linealitat igual que l’aplicació de la senyalètica de vitalitat. Amb la utilització de passamans fixats a paret, fent de respatller als bancs o de protecció per les jardineres, els veïns guanyen en accessibilitat.

Tot plegat un intent modest, poc espectacular, però una millora real a la ciutat construïda.

 

20120411-224831.jpg

Imagineu-vos una tanca de 150m de longitud.
Imagineu-vos la de totxo massís amb un filat metàl.lic a sobre. Tot plegat fins a 4 metres d’alçada.
Fer uns talls, col.locar una reixa ens deixa veure el jardí que hi ha radere.
Ara que els cercis estan en flor crec que la decisió és la correcte.
Aquests moments son el que et donen esperances de que la nostre professió encara te sentit. Esperem que la ciutat sigui ara millor que abans de començar a treballar.

The proposal of technical communication of  Filena Di Tommaso has  been
accepted “! S.O.S  espacio público! El proyecto Acces_sos y la
construcción de ciudades accesibles a todas las edades” to be
presented in one of the thematic sessions of the 2nd International
Congress of Design and Innovation of Catalonia, CIDIC, that will take
place during the days 25th, 26th and 27th April 2012 in the Escuela
Superior de Diseño, ESDi, in the headquarters of Sabadell, Barcelona,
Spain.

CIDIC

Després d’haver participat en el workshop a Ferrara sobre com afrontar un espai urbà anomenat oficialment parc, però que a la realitat te poc o cap us públic, en el que els límits, definits per antigues fàbriques separen i actuen com una barrera respecte a la ciutat, se’ns planteja el dubte del significat real d’aquest paraula.

Te sentit parlar de parc sense la presència de persones? Un parc ha de ser necessàriament verd? Quins usos pot enquibir un parc? Podem fer un parc al mig del no res?

Al dia Següent, el Matteo Fioravanti i l’Alvaro Casanovas van realitzar la presentació del projecte acces_sos a Florència.

Defensem que una aproximació no lineal, amb mirada estràbica ens pot ajudar a clarificar alguns d’aquests dubtes.

Podeu vere el vídeo de la presentació a: Presentació acces_sos Florència

Quan fem obres a l’espai públic ens preocupem pel pressupost, pels terminis, pels materials, pel compliment de les normatives…

Aspirem que millori la ciutat respecte al que hi havi abans, però sobre tot ho fem pensant en les persones que l’han de fer servir.

Crec que no hi ha alegria més gran que retornar a una obra i veure com els veins s’han fet ser l’espai. Un rambla on a mig matí trobes jubilats, nens, joves i no tant joves, on trobes persones passejant, prenent el sol, jugant als jocs infantils no pot ser un espai públic del tot dolent dolent.

Davant d’això, quan veus les fotografies d’arquitectura, sense persones, com a objectes purs, orfes dels seus usuaris et sents buid gairebé angoixat.

La esclerosis múltiple es la primera causa de discapacidad por enfermedad en jóvenes, la segunda causa de discapacidad anivel global sólo por detrás de los accidentes de trafico.

La labor de acces_sos no está dirigida únicamente a personas discapacitadas con movilidad reducida, ciegas o de baja visión, sordas o con limitaciones de oído, discapacitadas intelectuales o mentales..

Apostamos por superar la identificación: accesibilidad = minusválido = eliminación de barreras arquitectónicas.

Entendemos la definición de accesibilidad como predisposición inherente a nuestro trabajo para conseguir un ambiente diseñado para ser disfrutado, habitado, vivido por todas las personas de todas las franjas de edad.

La esclerosis múltiple es una enfermedad neurológica que afecta a las personas de manera diferente. Muchas personas con EM son capaces de trabajar durante años después del diagnóstico. Sin embargo, muchos tienen que dejar de trabajar, cuando una mayor comprensión de la enfermedad les permitiria quedarse.

Pequeños cambios de bajo coste, una organización flexible de la jornada laboral, una adaptación de las exigncias a las fluctuaciones de la evolucion clínica pueden mantener a las personas en activo durante años.

http://www.esclerosismultiple.com/index.php

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 32 other followers